Quan demanes una hipoteca, la primera gran decisió no és el banc: és el tipus d’interès. D’ell depèn si la teva quota serà sempre la mateixa o es mourà amb el temps. Hi ha tres modalitats, i cap és “la millor” en abstracte: depèn de tu.
Hipoteca fixa: la quota no es mou
El tipus es pacta al principi i no canvia en tota la vida del préstec. Pagues el mateix el primer mes que l’últim, passi el que passi amb l’Euríbor. A canvi d’aquesta tranquil·litat, el banc sol oferir un tipus una mica més alt que el variable de partida. És l’opció de qui valora la certesa i no vol ensurts en el pressupost.
Hipoteca variable: segueix l’Euríbor
Aquí el tipus és Euríbor + un diferencial fix (per exemple, Euríbor + 0,8 %). Cada 6 o 12 mesos el banc revisa la quota segons com estigui l’Euríbor: si baixa, pagues menys; si puja, pagues més. Sol començar més barata que la fixa, però assumeixes el risc que els tipus pugin. És l’opció de qui pot aguantar variacions i aposta perquè els tipus es mantinguin continguts.
Hipoteca mixta: primer fixa, després variable
És un punt intermedi: els primers anys a tipus fix (habitualment 5, 10 o 15) i la resta a variable. Et dona estabilitat al principi —quan més just sols anar— i després passa a seguir l’Euríbor. S’ha tornat molt popular perquè combina una mica de la tranquil·litat de la fixa amb el tipus de sortida de la variable.
Com decidir sense angoixar-te
Una guia pràctica: si et treu la son la idea que la quota pugi, ves a fixa. Si el diferencial que t’ofereixen és baix i el teu pressupost aguanta una pujada sense ofegar-te, la variable pot compensar. Si vols el millor de totes dues per als primers anys, mira la mixta. En qualsevol cas, simula la quota amb diferents tipus abans de signar: veure el número t’ordena les idees molt més que qualsevol consell.